Os cuelgo un email que me han enviado, muy interesante, sobre la situación actual del mundo rural (está en Catalan, lo siento por los que lean este blog y no lo entiendan, pero creo que seria alterar el texto original hacer una traducción, si alguien no lo entiendo yo le traduzco lo que haga falta...)
Heu sentit darrerament les notícies...:
- El Tribunal Superior de Justícica de Catalunya ha ordenat tancar una granja de cria d'aviram. Una veïna que té una segona residència al poble (n'hi passa alguns caps de setmana...) es va queixar del soroll i la mala olor que venia de la granja i ara el propietari ha de tancar la barraqueta. L'argument legal és que la granja és una indústria i, com a tal, s'ha d'ubicar a un mínim de 2km del poble...
- Els estadants de segones residències es queixen del soroll dels esquetllots de les bèsties al poble que han escollit per anar a descansar el cap de setmana...
Em temo que això pot ser només el principi d'un gran despropòsit... Per això i pel que pugui venir us faig arribar aquest text:
Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!
Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.
Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?
No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.
